Hi havia una vegada, una nena que es deia Laura que tenia una pulsera tant, tant, tant bonica, que pensava que era màgica.
Un dia la nena va anar al parc amb els seus pares i els seus dos germans grans. La Laura va perdre la pulsera al parc. A l'arribar a casa estava molt trista.
Desprès el seu germà petit com que era tan poruc no va voler acompanyar a la Laura, perquè al parc, per la nit, hi havia bruixes i bruixots. El parc estava encantat. La va voler acompanyar el seu germà gran, aquest sí que era valent. Entre els dos van trobar la pulsera que estava amagada entre unes herbes. Com per art de màgia al mig de les herbes havia sortit la flor més bonica del món. Potser sí que era la pulsera màgica!
Sara Moreno 2n B
2 comentaris:
21 de febrer del 2010, a les 9:08
Sara esta molt be pero es una mica malament per que no as de fer tan tros.
judith fernandez marcos.
22 de febrer del 2010, a les 5:57
Està molt bé Sara, a veure si ara t'animes a fer-ne una tenint en compte els fets històrics i les personificacions que hem treballat...
Una abraçada
Pepa
Publica un comentari a l'entrada