LA GRANOTA DIFERENT

Hi havia una vegada una granota que era una mica estranya i totes les altres granotes se’n reien d’ella. Aquestes granotes eren molt maleducades i sempre que se la trobaven deien: 

• Uhhh, aquí ve la granota diferent. I no paraven de riure...

 

La pobra granota sempre plorava, però al cap de bastants dies es va enfadar molt i va decidir el què faria: 

• Ja ho sé. Li diré  al Rei de les granotes!

 

I així ho va fer. El Rei es va enfadar molt i va castigar a les granotes burletes. Al final les granotes li van demanar perdó i la granota diferent les va perdonar. I des d’aquell dia es van fer molt amigues. I si algun dia es troben amb algú diferent, ja no se’n burlen: ara es fan amics per sempre! 

FI. 

Marc Andueza 2nA

LA BRUIXA DIBUIXA

Hi havia una bruixa que li agradava molt dibuixar i sempre tenia moltes idees per fer històries i dibuixos.

Un dia va rebre una carta de l’Ajuntament de les Bruixes on s’explicava que havia un concurs d’històries i dibuixos ben original. La bruixa va saltar de contenta i va decidir participar, però... Llavors, de sobte, la bruixa Dibuixa es va quedar en blanc: no sabia què dibuixar! Tota nerviosa, se’n va anar al carrer a veure si algú li donava una bona idea. Va veure un senyor i li va preguntar:

• Escolti senyor, sap quin dibuix podria dibuixar?

I el senyor li va contestar:

• Qui ets tu? I quina pregunta és aquesta? Tinc molta pressa.

I va marxar sense dir res més. Va trobar un nen que jugava a pilota davant de la porta d’una botiga i li va fer la mateixa pregunta. Però el nen va sortir corrents a buscar la seva mare i li va dir:

• Mama, aquesta bruixota m’està fent unes preguntes molt estranyes.

La bruixa Dibuixa, molt enfadada, va contestar:

• No sóc cap bruixota, només demano una mica d’ajuda!

La pobra bruixa Dibuixa va marxar cap a casa i quan va arribar va tenir una bona idea:

• Ja ho sé! Dibuixaré una història explicant el que m’ha passat avui!

I ho va fer tant bé  que va guanyar el primer premi. Així que recordeu, no està  bé no fer cas dels que ens demanen ajuda!

I, conte contat, ja s’ha acabat! 

Marta Garcia  2nA

EL PORQUET QUE ESTAVA SOL

Hi havia una vegada un porquet que estava sol i trist, però un dia van venir: l’ase, les gallines, l’ovella, cavalls, pollets... Es van saludar i van començar a jugar: uns tirant-se pel tobogan, uns altres jugant a l’aranya i uns altres saltant a la corda.  

Sabeu com s’ho van passar? Doncs s’ho van passar... PIPA!! 

Quan es va fer fosc se’n van anar a dormir i el porquet va tornar a tenir por perquè es quedava sol. Però els seus nous amics el van convidar a casa seva i ja no va tenir més por ni va estar mai més sol.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos i aquest petit conte ja s’ha fos. 

Júlia Sánchez  2nA

EL PETIT ELF

En un país molt llunyà  va passar aquesta història: 

Era una tarda de desembre i un llenyataire anava a buscar llenya. Va arribar a un bosc que li era desconegut, amb arbres estranys, plantes molt grans i molta, molta boira de color lila. De sobte es va adonar que s’havia perdut i va seure damunt d’un tronc sense saber com tornar.

Com no sabia que fer, va pensar que es posaria a tallar llenya i que després ja buscaria el camí de tornada. Quan ja tenia la destral a punt de tallar un tronc, va sentir un filet de veu que deia: 

• No tallis casa meva!

 

Aleshores del tronc va sortir un petit Elf ros que li va explicar que no havia de tallar els arbres. El llenyataire li va preguntar perquè no ho podia fer, si era la seva feina. I el petit Elf li va dir: 

• Si talles molts arbres, no plourà. Si no plou no creixeran les plantes. Si no hi ha plantes, els animals es moriran. I si no hi ha animals, s’acabarà la vida!

 

I el llenyataire es va despertar. Estava somiant! Però va pensar el que li havia explicat el petit Elf i des de llavors es va dedicar a protegir els boscos. 

FI 

Blai Bernadó  2nA

LA PULSERA MÀGICA

Hi havia una vegada, una nena que es deia Laura que tenia una pulsera tant, tant, tant bonica, que pensava que era màgica.
Un dia la nena va anar al parc amb els seus pares i els seus dos germans grans. La Laura va perdre la pulsera al parc. A l'arribar a casa estava molt trista.
Desprès el seu germà petit com que era tan poruc no va voler acompanyar a la Laura, perquè al parc, per la nit, hi havia bruixes i bruixots. El parc estava encantat. La va voler acompanyar el seu germà gran, aquest sí que era valent. Entre els dos van trobar la pulsera que estava amagada entre unes herbes. Com per art de màgia al mig de les herbes havia sortit la flor més bonica del món. Potser sí que era la pulsera màgica!

Sara Moreno 2n B

ELS RATOLINS DOLENTS

Hi havia una vegada, en un país molt llunyà, una princesa anomenada Thali. Aquesta princesa era tranquila, simpàtica i alegre.
Un dia uns ratolins la van enmetzinar amb el seu té i la van convertir en una princesa nerviosa, antipàtica i trista.
Quan passava un príncep per allà la va veure i li va recordar a la seva mare a la que li havia passat el mateix. El prícep volia desfer l'encanteri i llavors va pensar com ho podria fer. La solució era: donar-li un petó d'amor.
Aleshores van quedar a la nit i li va donar un petó d'amor.
L'encanteri va desaparèixer i aquells ratolins no van tornar a aquell país.

Ainhoa Craviotto Roca
2n B

EL NEN PORUC

Hi havia una vegada un nen que era tant, tant poruc que sempre que mirava una aranya se li queia el moc.
A ell li agradava molt la ciència. El dia 18 de juny van anar a fer una visita al Cientifmocosidades i van dir:
- "A veure qui és el més poruc de tots".
Rodolfo "El Moquito" es va afegir com voluntari, però van dir:
- "Oh, no!" Va cridar desesperat. "No, no, no m'ensenyis més aranyes que sempre que miro aranyes se me cau el moc"
Fi.

Paula Martínez
2n B

LA PAPALLONA VALENTA I EL CARAGOL NERVIÓS

Havia una vegada una papallona valenta i un caragol nerviós que treballaven en un circ. Un dia es va caure un cuc a l'aigua.
La papallona valenta i el caragol nerviós van salvar al cuc.
I conte contat, ja s'ha acabat.

Edgar Becerra Pajares
2n B

PETITA PRINCESA

Hi havia una vegada una princesa que es deia Margarida. I era tan petita que vivia dins d'una flor. Era petita, però molt valenta.
Un dia que plovia molt, el riu es va plenar amb tanta aigua, que tots van estar a punt de morir ofegats.
La princesa Margarida, que ho va veure tot, va pujar damunt d'una muntanya, i amb els seus poders màgics, va tirar una pedra gegant que va fer aturar el riu.
Tots van veure la bona acció de la Margarida i la van coronar reina.

Emma Martínez
2n B

EL NEN VALENT I LA NENA VALENTA

Hi havia una vegada una nena molt valenta i un nen valent.
Un dia van dir per la tele que hi havia un incendi.
- Què farem? Van dir. Sols podem confiar en els dos germans. Tenen de salvar el món.
La nena va dir:
- Salvarem el món encara que costi.
Llavors els dos germans van anar a salvar el món. Desprès van tornar al seu país i van anar a casa seva.

Judith Guallar Samsó
2n B

UNA HISTÒRIA FELIÇ

Hi havia una vegada una nena i un nen que eren pobres i estaven molt tristos perque no teniren joguines.
Un dia uns veïns elshi van regalar un gosset blanquet, simpàtic i valent que de seguida es va fer amic d'ells i sempre anaven junts.
Quan anaven passejant pel carrer es van trobar un saquet. El gosset va agafar el saquet amb la boca i van anar fins a casa.
Els nens a l'obrir el saquet. Al veure que hi havia dinerets es van posar molt alegres i contents. Els hi van donar als seus pares per a què puguessin comprar les coses que necessitessin.

Irene Lujano Torrente
2n B

L´ARMADURA MÀGICA I LA GUINEU QUE PARLAVA

Hi havia una vegada una guineu que va descobrir que hi havia una armadura màgica i va anar molt, molt de pressa per anar a dir-li a un amic seu que era cavaller medieval i s´entenien perquè la guineu s´havia parlar com els humans.

La guineu li va dir tot allò que havia descobert i el cavaller va veure un ocell amb un pergamí. Més tard l´ocell va deixar el pergamí al castell, el cavaller el va llegir en veu alta perquè la guineu ho sentís.

Al pergamí hi posava: “Hi ha una armadura màgica i qui se la posi serà molt fort però estarà controlat per l´armadura”.

El cavaller i la guineu van sortir del castell per buscar l´armadura, quan es va fer de nit, a la llum de la lluna va aparèixer un cap amb un barret, era una bruixa!

La bruixa els hi va dir:

- L´armadura està en un castell.

La guineu i el cavaller van anar al castell van buscar i van trobar l´armadura i la van destruir i el cavaller va tornar al castell i la guineu al bosc i van ser feliços per sempre.

Conte contat ja s´ha acabat.

GUERAU RIPOLL GÁLVEZ 2º-B

EL CÉRVOL DE LES BANYES D´OR

Hi havia una vegada un cervatell que tenia les banyes de color groc brillant i tots els altres animals s’en reien d´ell i quan s´en burlaven d´ell anava plorant a un altre lloc on no hi hagués ningú.

Només els seus pares no s´en reien i un dia el cervatell es va fer gran i ja no s´en burlaven.

Un dia uns caçadors el van veure i un caçador li va dir a l´altre caçador:

- Si atrapem al cérvol de les banyes d´or i el venem guanyarem molts diners!

I els caçadors el van perseguir i un caçador anava per un costat i l´altre per l´altre costat i el cérvol es va amagar darrere d´un matoll i els dos caçadors es van donar cap contra cap i pensaven que era un monstre que els havia pegat i van fugir corrent i no van tornar mai més i el cérvol es fa fer un tip de riure.

Conte contat ja s´ha acabat.

GUERAU RIPOLL GÁLVEZ (2º-B)

EL MARINER

Havia una vegada un mariner que sempre anava a la platja.
Un dia va anar a nedar i va veure un submarí.
Com no hi havia ningú va decidir entrar-hi.
Va anar passejant per la mar tranquilament.
Llavors es va girar la marinada i el mariner, que s'havia adormit es va oblidar dels botons del submarí.
El mariner es va posar nerviós i va decidir tornar nedant fins a la vora de la mar.
Així és com va arribar.
I conte contat, ja s'ha acabat.

Eduard Taribó 2n B

LA PISSARRA VOLADORA

Hi havia una vegada una pissarra que sempre volia volar. Va veure una persona que feia experiments i li va dir:
- Què fas?
- Ah, volia que em fessiu volar.
- Sí, clar.
I li va fer volar la pissarra. La pissarra va començar a caminar fins que va trobar un equip de futbol. Un nen de l'equip es deia Xavier i un altre Joan.
La pissarra va pensar i va dir:
- Val. M'apunto en aquest equip i va jugar per sempre en aquell equip de futbol.

Gerardo Sebastián Rotar 2n B

LES GALLINES PELADES

Hi havia una vegada un granger que sempre espantava les gallines i no els hi sotien ous. Un dia el granger va dir:
- Com pot ser que no em posin ous.
I les gallines li van respondre:
- No posem ous perque tu ens fas mal, ens arrenques totes les plomes i això no ens agrada gens.
Malgrat tot, el pagès ho seguia fent.
Van passar uns mesos i encara hi tornava. Va passar un any i les gallines estaven molt contentes perque ja no ho feia més perquè era tant vell que tenia la casa plena d'ous molt, molt brillants. Tenia la nevera plena d'ous.
I conte contat, ja s'ha acabat.

Paula Martínez 2n B

LA PLANTA VERINOSA

Hi havia una vegada un home que va anar de passeig pel bosc i es va perdre. Va buscar un lloc amb molt espai i es va fer una casa de fusta amb branques d'avellaner lligades amb boix.
Un dia es va quedar sense menjar i va anar a buscar menjar. Va veure una velleta i va dir:
- Si tens gana menja't aquesta planta.
L'home tenia tanta, tanta gana que se la va menjar però la velleta era una bruixa i la planta era verinosa i l'home es va desmaiar.
Un dia la bruixa va passar pel costat i una gota de l'antidot que portava li va caure a sobre de l'home i es va desfer l'encanteri. L'home es va despertar. Quan li va tornar la memòria va tornar a casa i no es va perdre mai més.
I conte contat, ja s'ha acabat.

Guerau Ripoll 2n B