Hi havia una vegada una família que se'n va anar d’excursió al bosc. El pare va mirar entre els arbustos que estaven sota d’un arbre i, sabeu que va trobar? Un rovelló! Un rovelló de 3 metres d’amplada i 2 metres 15 centímetres de llargada. Però quan va anar a agafar la navalla per collir-lo l’arbre va dir:
- No el toquis! Aquest rovelló és meu.
L’arbre va marxar corrents. El pare, estranyat, va mirar a l’arbre i es va posar a perseguir-lo. L’arbre, mentre corria, va pensar que si es llançava al riu trobaria als seus amics que l’esperaven al final de la cascada. I així ho va fer, va nedar amb el rovelló a les mans mentre el pare el perseguia.
Llavors el pare va tenir una idea: es va desviar per un camí immens que semblava que no donés enlloc. Mentrestant, la mare, que es deia Sara, el fill, que es deia Josep i l’altre fill que es deia Jordi estaven buscant al Pau, el pare.
En Pau va tenir una altra idea: passar pel costat del lleó que dormia. Sobretot sense fer gens de soroll! De cop i volta va sonar el seu telèfon mòbil: RIIIIIIIIIIING!!! Eren la Sara, en Josep i en Jordi, però no va contestar la trucada.
El lleó es va despertar i va començar a perseguir al Pau. Va haver de córrer molt i va fer com si es llencés a l riu, però no ho va fer i el pobre lleó pensant que en Pau es llençava al riu va caure a l’aigua.
L’arbre que ho va veure, va pensar:
- Si passo pel costat de riu on hi ha d’hipopòtam atacarà a en Pau que em persegueix!
Però quan portava uns metres corrents es va topar cara a cara amb en Pau, l’arbre s’havia equivocat de direcció! El Pau va fer caure a l’arbre, va agafar el rovelló gegant, va trobar a la seva família.
En Pau va sortir al diari, a la televisió... a tot!
I conte contat, ja s’ha acabat i si no és mentida serà veritat.
Escriptor: Albert Vila, 2on B
-01.jpg)
